TRISQUEL
Primer dir que he escollit aquest símbol, el trisquel, perquè és molt comú i des del meu punt de vista és molt bonic.
El trisquel representa l'evolució i el creixement, l'equilibri entre cos, ment i esperit. Manifesta el principi i la fi, l'eterna evolució i l'aprenentatge perpetu. Entre els druides simbolitzava l'aprenentatge, i la trinitat Passat, Present i Futur.
És un símbol format per tres espirals unides, tres cames humanes doblades o tres línies esteses o doblegades des del centre del símbol. Apareix en diversos llocs i períodes incloent en el 3200 aC a Newgrange, és part característica essencial de l'art cèltic de la cultura la Tène de l'edat de Ferro. S'inclou en l'escut de l'illa de Man, i amb una cara central de medusa en el de l'illa italiana de Sicília.
SÍMBOL VENUS
He escollit aquest símbol, primerament perquè he cregut que no seria gaire escollit per la resta de la classe i després l'he escollit perquè sóc una dona.
És l'ésser humà femení o femella. Dona també remet a distincions de gènere de caràcter cultural i social que se li atribueixen així com a les diferències sexuals i biològiques de la femella en l'espècie humana enfront del mascle. Compta amb aspectes físics que la diferencien de l'home de l'espècie com veu més aguda, cintura més estreta, maluc més ample i pelvis més àmplia, menys borrissol corporal, menys massa muscular i més teixit adipós, mames més grans i estretes i menor alçada comparada amb l'home.
LA MA DE FÀTIMA
He escollit aquest símbol ja que jo he viatjat molt y he visitat molts temples jueus i musulmans i tot i així no n'he vist de gaires. Per això el volia explicar. És un símbol amb forma de mà que s'utilitza tradicionalment en les cultures musulmanes i jueves. L'ús del Jamsa està documentat des de l'Antiguitat. L'ocupació de la mà de Déu es dóna en la iconografia jueva ja a partir de 244 a.C.
